Eliseo Parra
Entrada lliure i gratuïta fins a completar aforament.
Dimecres, 8 febrer 19h | Antic Mercat de Torrent
La necessitat de cantar
CONFERÈNCIA INAUGURAL I CONCERT
“Si alguna cosa, per sobre de tot, m’ha quedat rotundament clar en la dotzena d’anys que vaig fer treball de camp, va ser la necessitat que té el gènere humà d’acompanyar la vida amb música.
Sé que és una obvietat perquè ho veiem cada dia a tot arreu, la diferència és que fins als anys 30 el poble no disposava de cap “aparell” que emetés música.
Aquesta necessitat va fer de l’individu un autèntic transmissor d’un corpus gegantesc de cants heretats per tradició oral durant generacions per a acompanyar gairebé tots els moments de la vida: nanas, jocs infantils, de joventut, de treball, de galanteig, de noces, de ball, romanços… a més dels propis de l’època de l’any: Nadal, Carnestoltes, Quaresma, etc.
Mitjançant un repàs a alguns d’aquests cants versarà la conferència que ens descobrirà la gran altura musical i lírica de l’obra del poble”.
Eliseo Parra
Eliseo Parra, inicia la seva carrera musical en els anys 60 com a bateria i cantant en grups de rock. En 1971 compagina els estudis de solfeig i harmonia en el Conservatori Municipal de Barcelona amb la seva activitat en el grup Mi Generación, que edita aquest any un L.P. amb cançons pròpies. A partir de 1976, participa activament en el moviment musical jazzístic barceloní, que gira entorn de la sala Zeleste, tocant amb els grups Blay Tritono i la Rondalla de la costa. En 1979 col·labora amb María del Mar Bonet en el disc de temes tradicionals mallorquins Saba de Terrer i s’integra en el grup valencià Al Tall. A la fi dels 70 i inicis dels 80 toca amb orquestres de salsa, com La Sardineta i La Platería, així com amb cantants com Ovidi Montllor, Gato Pérez, Marina Rossell i Jaume Sisa. En 1983 s’estableix a Madrid i comença a investigar la música tradicional castellana. Funda el grup Mosaic i grava amb ell dos discs. El primer d’ells és un homenatge al repertori del folklorista castellà Agapito Marazuela, i el segon un disc de composicions pròpies d’inspiració tradicional. A partir de 1990, inicia una carrera discogràfica en solitari, centrada en la revisió del repertori tradicional del folklore espanyol des de paràmetres musicals contemporanis, amb influències de les músiques tradicionals d’altres països, de la música del Carib, del jazz i del rock. Té especial repercussió el seu disc Tribus Hispanas, amb el qual obté el primer premi en el concurs Villa de Madrid. En ell, Parra ofereix composicions pròpies inspirades en les cobles i danses de la zona central de la península Ibèrica. Després de la senda oberta per aquest disc renovador, segueixen uns altres com a Viva quien sabe querer, Premio Radio Ecca al mejor disco del año 2002. A més de com a intèrpret, Eliseo Parra ha fet treball etnològic de camp en col·laboració amb José Manuel Fraile Gil. Fruit d’aquesta col·laboració són els llibres Romancero tradicional de la provincia de Madrid, Cuentos de la tradición oral madrileña, La poesía infantil en la tradició madrilenya i El Mayo y sus fiestas madrileñas. Ha recorregut mig món actuant amb la seva magnífica i fidel banda i ha col·laborat amb gran part dels grups de “recreació tradicional” de la Península. Cal destacar també la seva Suite Romance, que va estrenar el Ballet Nacional i l’Orquestra Simfònica de Madrid i el seu treball com a músic i actor per a la Companyia Nacional de Teatre Clàssic en l’obra de Lope de Vega Peribáñez y el Comendador de Ocaña. Finalment, ressaltar la seva labor docent des de fa sis anys com a professor de percussió i cant tradicional.
En desembre de 2022 anuncià la seva retirada dels escenaris, acomiadant-se amb les últimes actuacions i la presentació del seu últim disc, Diacrónico.
ARRELS 