Arrels és una exploració dels camins secrets de la transmissió musical, quan oralitat i escriptura encara no havien arribat a la cruïlla on els seus camins se separarien per uns quants segles. Hi hagué un temps on la interessada divisió actual entre música culta i música popular mancava de sentit. La música es desplegava igual a la taverna i al saló palatí, al recolliment conventual i al guirigall festiu, al solemne seguici urbà i a la desficaciada ronda nocturna, al sol inclement de l’era o a la penombra de la cambra burgesa. Idèntiques estructures melòdiques, patrons rítmics semblants i, fins i tot, els mateixos instruments -com tan eloqüentment ho delata la iconografia- i ben sovint els mateixos intèrprets: a les terres del nord encara s’anomena al dolçainer com lo xular, reminiscència evident d’aquells joglars que exercien el seu art sense fer distinció entre el públic noble o el plebeu.

___________

Josep Vicent Frechina