Artistes

42_dsc0206

Capella de Ministrers porta des de 1987 desenvolupant una important tasca investigadora i musicològica en favor del patrimoni musical espanyol des de l’edat fins al segle XVIII Durant aquestos 30 anys d’ininterrompuda presència en el panorama nacional i internacional, aquest projecte ha rescatat i difós el nostre llegat musical més proper -relacionat especialment amb el de l’antiga Corona d’Aragó i el regne de València- i ha desenvolupat una fonamental i important activitat entorn al nostre patrimoni cultural històric, fomentant el veritable sentit del concepte de recuperació històrica i indústria cultural.

Més de 1.500 concerts al llarg dels 5 continents i més de 50 discos editats en el mercat internacional avalen una tasca que, d’una banda, recupera gran part del nostre llegat històric més desconegut, i d’altra banda, ho comunica i el difon, en primer lloc a nivell nacional, i després fora de les nostres fronteres, transmetent la imatge i el sentiment d’un territori que estima i protegeix allò que li pertany; del qual es sent orgullós. Capella de Ministrers és una iniciativa privada encapçadala per Carles Magraner, un projecte que ha aconseguit emprendre cadascun d’aquestos projectes vertebrant gran nombre de professionals, consolidant-se com a referent nacional en aquest tipus de repertori denominat Música Antiga, i afirmant-se com ensemble de referència dels darrers corrents interpretatius històricament documentats.

Capella de Ministrers

Pino de Vittorio

pino-de-vittorio

L’actor i cantant Pino de Vittorio (Leporano, Tàrent) té una llarga i fructífera carrera en el camp musical, especialment en l’àmbit de la música barroca i en la tradició musical de Puglia. Va començar la seua carrera com a artista popular con la companyia músic-teatral ‘Pupi i Fresedde’, que va fundar en 1976, al costat de Angelo Savelli, con la finalitat de recuperar la tradició pugliese. Con ella va participar com a protagonista i solista en les obres musicals La Terra del Rimorso, Sulla via de Sant Michele, I ball vaig donar Sfessania, Festa in tempo vaig donar pesta i La ballata dei 14 giorni di Masaniello. Més tard va ingressar en la companyia del musicòleg i escriptor italià Roberto de Simone ‘Nuova Compagnia di Cante Popolari’, on va interpretar papers protagonistes dels seus títols més importants en gires por Itàlia, França, Alemanya, Mèxic, Suïssa, Anglaterra, Espanya, Argentina i Brasil.

Pino de Vittorio

image.png

El Ensemble Femenino Andalusí intenta conservar y renovar la música andalusí en general, y la de la mujer musulmana en particular y contribuye además al enriquecimiento de dicho repertorio, históricamente masculino, con la aportación al mismo de la sensibilidad femenina. En una sociedad donde todavía la mujer sigue, en muchos casos, estando ausente de la vida pública, esta formación se ha ganado el respeto no sólo de la sociedad musulmana, sino también de la occidental. Todas las integrantes de la formación, además de cantar tocan el violín, el laúd, el rabab, la pandereta y la darbuka. El Ensemble Femenino Andalusí da muestra de gran valentía, rompe con los esquemas sociales y culturales establecidos del mundo árabe, y da un gran paso cualitativo en la integración y respeto por la figura de la mujer.

Ensemble femení andalusí

Pep Gimeno ‘Botifarra’

cropped-pep-gimeno-botifarra-fx-mercade5297b.jpg

Nascut a Xàtiva l’any 1960, amb només 16 anys començà a recórrer els pobles de les comarques centrals valencianes cercant les persones que conservaven viva la memòria de la música tradicional, i les enregistrava per poder difondre les cançons a través de les actuacions en directe i, amb el temps, fixar-les a través dels discos. Una tasca que començà amb la formació Sarau, l’any 1985, amb el disc Balls i cançons de la Costera, i que tingué continuïtat a través de l’Escola de danses de Xàtiva.

La gran personalitat d’aquest “cantaor” el converteix en un comunicador irrepetible; un home senzill que es nega a tindre telèfon mòbil, carnet de conduir o internet; un artista que mai diu no a una col·laboració amb músics i que manté intacte el realisme malgrat el seu èxit (“cal tindre els peus a terra i aquestes coses, com pugen, baixen”).

La seua és la història d’algú que plantà la llavor en un erm (“quan nosaltres començàrem, la música tradicional era un paisatge en ruïnes”, adverteix Vicent Torrent, del grup Al Tall); “Botifarra” és el responsable d’haver provocat en la gent “un atac de dignitat que em fa sentir content de ser valencià”.

Pep Gimeno ‘Botifarra’